Laila Tov! i somia cada dia!

amics, literatura, cine, música, pensaments i emocions...

2011-09-30T09:28:00.001-07:00

... I ja el tenim aquí, l'Octubre, està a punt d'entrar amb força, amb contundència, marcant que la Tardor ja és aquí, però encara amb màniga curta, sandàlies i tan sols una jaqueta per si de cas...

com sempre, no sé quin és el motiu que em porta a escriure en diferents estacions, sempre les emocions i el temps es relacionen sense motiu...

porto dies pensant en alguns amics, alguns nous, altres de sempre, als que enyoro... pots enyorar algú perquè està lluny físicament i no pots abraçar-lo, però de vegades amb aquests hi parles sovint... penso però en aquells amics que són a prop però que sense saber-ne el motiu te n'allunyes... o potser ells s'allunyen de tu... sigui de la manera que sigui, no m'agrada allunyar-me d'aquells que em fan sentir bé, d'aquells que m'estimo, d'aquells que em preocupen, d'aquells que crec que podria arribar a estimar...

una tarda, un vespre, una nit de lectura, de llibres diferents, d'històries increïbles, surrealistes, autors apassionants... i de lectures banals, amb simplement emocions que es transmeten línea a línea i paraula a paraula... un somriure a l'acabar la frase o una llàgrima a final de capítol...
tardes i vespres de cinema en bona companyia... acaba la pel·lícula i tens un somriure dibuixat als llavis, per aquella música, aquella fotografia increïble, aquella època a la que et transporta, art, literatura, música... i sempre hi ha una conclusió, mai estem contents amb allò que tenim...

però es que malgrat tot lo bo, que és molt, t'enyoro...

m'hauria agradat poder-te conèixer més, però ens hem allunyat, i no vull! vull tenir-te a prop!

i es que com diu una gran i dolça amiga, el Setembre no ha estat el meu mes favorit! tot i que hi hagut moments meravellosos i plens de màgia ... Octubre, segur que tu seràs millor!

... ben fet! ... alegria i felicitat !!

2011-03-05T14:11:00.000-08:00

Avui m'he tret un gran pes de sobre. De vegades ens marquem algun objectiu a la vida quan no tenim molt clar cap a on hem de seguir, i ens el marquem pensant que sí, que arribarem a assolir-ho, i avui em sento contenta. Ho he fet, l'he assolit i em sento orgullosa i satisfeta. Sembla estrany parlar en aquests termes d'un mateix, però crec que feia molt de temps que no em deia a mi mateixa, ben fet, molt ben fet!!

... i després dels nervis la migranya et visita però no aconseguirà apoderar-se del meu dia... avui no et deixaré, és el meu dia, la meva il·lusió... comparteixo amb molts l'alegria del moment... un sopar, uns riures, una copa... converses, emocions, amics...

i amb un mig somriure penso en tu... m'encantaria tenir-te aquí al costat, i fer-te un petó... i explicar-te com ha anat, com molta gent m'ha enviat la seva calor, com un petit amulet que tu em vas regalar era a la meva bossa...

els petits moments són molt grans i estic molt feliç de tenir tantíssima gent al costat que m'estima... sigui de la manera que sigui...

deixeu que el sol que s'acosta cada dia més a la primavera vagi entrant per la finestra i poc a poc dins del vostre cor!

sigueu feliços! :D

... un raig de sol entra per la finestra!

2011-02-13T07:35:00.000-08:00

Ja feia dies que pensava en escriure alguna cosa de les que em passen pel cap i pel cor però com sempre aquest ritme de vida fa que pensem coses que volem fer però que moltes vegades quedin en això, pensaments.
En una tarda de diumenge, després d'una mica d'esport i d'un dinar amb diferents plats del meu gust, aquí em trobo, davant del teclat, de la finestra, exprimint aquests rajos de sol i amb un te a les meves mans.
Intento sentir i viure cada dia intensament. En aquestes últimes setmanes moltes estones de màgia al meu voltant. Música nova, música coneguda, cançons dolces, amics i familia que em fan sentir que la vida sovint és agradable.

Una carícia et transporta a aquella ciutat de les teulades amb dipòsits d'aigua, plaques solars i gent diversa. El temps s'ha parat? nosaltres som els mateixos? Sembla ser que no. Un concert inesperat amb aquelles notes que t'arriben al cor et fa somriure pel que has deixat enrere i sobretot pel que et queda per endavant.
Et diria no t'allunyis, ara no, revivim una abraçada, aquell petó tremolós... fa uns anys vaig sentir que et perdia per sempre, i mai et vaig perdre del tot. Què difícil sentir i viure i estimar...
Miro per la finestra, hi veig aquell arbre que mou les seves fulles pel vent que se l'emporta, aquest sol d'hivern que no volem que s'amagui, un llibre nou esperant a ser explorat, la somnolència aquesta de mitja tarda que t'ennuvola els pensaments...
Silencis, converses, mirades compartides, música,... paraules dolces, paraules inoportunes, paraules mai dites... i paraules que cal dir... no marxis, ara no...

I el sol segueix brillant quan l'hivern el deixa...

el sol ja comença a amagar-se!

2010-11-14T05:04:00.000-08:00

Fa dies que penso que vull escriure alguna cosa però amb això de les vides ràpides que portem tots mai trobo el moment per fer-ho o quan trobo el moment em falten les ganes... així que ara, aprofitant aquest rajos tímids de sol de tardor que entren per la finestra vull escriure quatre ratlles...

aquests últims dies m'he retrobat amb amics d'aquells que és igual que no els vegis en 10 anys, sembla que t'haguéssis vist ahir i només volen saber si estàs bé, si ets feliç, si en definitiva, en aquests anys que han passat seguim sent els mateixos d'aquelles converses al pati de lletres o hem evolucionat d'alguna manera... els miro, els observo, cadascun de nosaltres ha fet la seva vida, uns amb més sort que d'altres, uns amb familia, d'altres sense... però entre les parets d'aquell bar que tantes hores ens ha vist passar tots som els que erem... ens agrada riure, escoltar, parlar, llegir, escriure, viure i compartir... som en definitiva gent del nostre temps que admira l'èxit d'un bon amic en la creació del seu últim llibre o la d'aquella amiga amb una familia dolça...

tots tenim la nostra vida amb menys glamour, els moments durs, les decisions difícils, i més en aquests dies que corren però les llàgrimes estaran sempre acompanyades d'un somriure agredolç, de les paraules d'aquell amic dient que som importants, cadascun de nosaltres, tinguem el que ens havíem proposat en temps d'aules de facultat o no, mentre ens tinguem uns als altres som... i el més important, podem ser feliços de tenir gent que ens estima sense demanar res a canvi...

doncs sí, aquest post el dedico als amics que en aquest moment no passen per un bon moment, per la pèrdua d'un somni, per la pèrdua d'una mare, per la pèrdua del que fins ara era la seva vida sense trontollar, per la pèrdua del que creien era la felicitat...

un somriure ben dolç, una abraçada i petons envoltats d'incertesa... només hem de xiular perquè un de nosaltres ho senti!

en un segon tot pot canviar

2010-07-18T02:45:00.000-07:00

... desitjaves que arribés aquesta setmana, volies iniciar les vacances, compartir-les, gaudir-les i ser feliç... en un segon tot s'enfonsa, et falta l'aire i els ulls s'humitegen en pensar-hi... de ben segur que vindràn dies on veuràs el sol brillar amb força, ara tan sols el teu cor està apagat... gaudiu de cada dia, de cada segon... bones vacances als que les feu!

sort del sol malgrat el cansament...

2010-03-14T13:12:00.000-07:00

Avui ha sortit el sol... i quines ganes que tenia de sentir la seva calor, la seva llum... la neu dels últims dies ens va trasbalsar i el fred es calava dins meu...

serà que la primavera s'acosta i el temps torna a la seva realitat. Cansament de cap de setmana sense poder descansar i esperança que no falta massa per uns dies de vacances... necessito parar, seure, pensar, llegir, sentir, mirar, gaudir... necessito un break de tot i estar serena i tranquila...

tanco els ulls i imagino llocs on anar, intento ser el més feliç que puc cada dia...

Ja falta menys per uns dies de festa...

Tan sols una aprenent de fornera...

2010-01-08T11:15:00.001-08:00

Amb aquest fred a mi no em ve de gust res més que quedar-me a casa, amb la meva gateta, la calefacció, i la manteta al sofà mentre reposo el cos i el cap. I cuinar, dóna caliu a la llar.

Després d'aquests Nadals començo una nova etapa que és la de fer pà... sí..sí... aquests Reis Màgics d'Orient m'han portat una panificadora. Penso treure-li tot el partit i s'ha de dir que he començat a fer les proves. No és tasca fàcil d'inici ja que les explicacions de les instruccions no serveixen massa... aquest món d'internet però sempre dóna solucions i per tant vaig fer el meu primer pà, i el vull compartir amb tots vosaltres.

Pà tipus francès:

Ingredients:

375 ml. d'aigua
1 culleradeta de sucre
1 cullerada d'oli d'oliva
1 culleradeta de sal
600 g. de farina de força
7 g. de llevat sec de forner ó 20 g de llevat fresc

Preparació:

Posar tots els ingredients a la cubeta de la panificadora en el mateix ordre establert abans.
Programa ràpid ( sobre 2:10 h).
Treure de la cubeta només acabar i deixar mínim una hora abans de tallar el pà.

I no tenia mala pinta i no estava gens dolent per ser la primera vegada que ho intentava! Però es pot millorar!!

Ara bé, després de provar-ho la pròxima vegada faré alguna adaptació a la recepta. S'ha de dir que no vaig utilitzar farina de força sinó normal i llevat fresc enlloc del sec. Al proper pà que fagi però hi posaré una mica més de sal (ja que estava un pèl "soso") i el dauraré una mica més. El que encara em falta aprendre és a desmotllar-lo sense que es desmonti massa. Potser la solució és treure les pales d'amasar abans que comenci la cocció i deixar-lo refredar una mica abans de desmotllar. En fi, aquesta nova aventura tot just comença! Espero preparar mil pans més, massa de pizza, pastissos... crec que el pròxim objectiu és un pà de llet amb xocolata. Si ho faig ja us mantindré informats/des.

Ja sabeu, accepto suggeriments, receptes... sóc tan sols una aprenent amb ganes d'èxit!!

Ups... que se'm passa la Tardor!

2009-11-24T10:58:00.000-08:00

... però la culpa no és meva, és d'aquest planeta que cada dia està més i més boig i sembla que la temperatura sigui de setembre i no de finals de novembre!! Però què dius que va passar la Castanyada i anavem amb màniga curta? No pot ser veritat! Que aviat menjarem turrons i ens ompliran a regals? diuen que això sembla segons les llums ja penjades al carrer!

De fet, porto uns dies pensant en les paraules que he de fer servir per fer frases i per d'aquestes frases fer-ne una història.. de vegades, però, no és una història el que volem escriure, són emocions, sensacions, simplement el nom d'algú o d'algun lloc...

m'agradaria que ara, des del sofà de casa, oloressiu aquest pollastre al forn recent fet, que sentissiu l'escalfor de sota la manta i la respiració de la gata mentre dorm. Un llibre al costat a punt de començar, música de fons, simplement he tingut temps de parar a mirar què faig, què sento, què veig... a valorar un petit gest, a valorar la vida en sí mateixa i deixar de banda allò que no val la pena o no em fa feliç.

sensacions de paraules, amics escriptors que per fi tenen el seu reconeixement, receptes de cuina amuntegades, dolor físic però salut mental, felicitat i estones d'avorriment, amics, amigues, coneguts, companys de feina, caps, familia... tothom té el seu lloc, el seu moment, jo en trobo més d'un al meu costat, és en moments dolços que penso en les pedres, si, les pedres, aquelles oblidades sota el mar, a la muntanya, muntanyes de pedres que per mi són sentiments, un grapat de pedres al meu cor, em recorden algú que ja no hi és, dibuixo un mig somriure i confio que algun dia tindré la força per portar-li, de mentres observo les del mar...

i no parlo d'amor, bé si d'amor, però no d'amor de parella...no no... amor pels amics, amor pels pares, pels germans, allò que ens costa tant de donar per por a perdre'l... però no us enganyeu, la vida és molt millor amb un somriure i amor al voltant, sigui del tipus que sigui...

perquè deiem que era Tardor, oi?.. si..si.. q no es que se'm passi l'arròs! és que quasi se m'oblida que estem a la tardor, i mires més enllà i somrius a les portes de l'hivern, desafiant-lo i esperant-lo amb una bufanda a les mans, o millor al coll?

... tancat per vacances

2009-07-30T10:01:00.001-07:00

Que bé que senten les vacances... tot just comencen i ja gaudeixo dels moments de descans que els dedico... necessito un break mental... ja oloro els camps de vinyes, veig turistes fent fotos, tasto el gust del gelat... assaboreixo un vi de la regió...

moments dolços compartits, a la tornada més paraules... ara tan sols vacances! no em busqueu... m'estic torrant sota el sol!

amics, amants, amors... sentir, una cosa q no podem oblidar

2009-07-20T12:12:00.000-07:00

Un escrit estrany en un dia xafogós a la ciutat... la lluna ja surt i els estels queden davall aquesta boirina q ens envolta... una amiga m'ha dit que avui és el dia de l'amic a Argentina... aquí no existeixen aquests dies però tampoc crec q fagin falta... per mi el dia de l'amic és cada dia, el dia a dia, perque encara que no els vegis a diari o perdis el contacte.. arriba un dia que el recuperes, si era amic de debò segueix al mateix lloc... passen els anys i malgrat tot, els amics de debò continuen al teu costat... les vides de tots canvien i ens adaptem a les noves situacions però una mirada, una abraçada, una paraula dolça d'un amic no té preu...

sovint oblidem aquestes petites coses...

fa uns dies l'abraçada d'un gran amic em va remoure el cor, els seus ulls de cansament, la preocupació que desprenien em van fer adonar que malgrat els anys, només calia que ens miressim per saber que podem comptar l'un amb l'altre, q malgrat la distància el que ens uneix va més enllà... les seves paraules uns dies després dient-me que s'havia sentit viu em van fer adonar que no sempre la vida ens porta on volem, però si podem canviar-ho, intentar ser el més feliços que ens sigui possible.. i això no ho vull oblidar mai... perquè ho hem de fer nosaltres sols, sense dependre de ningú...o més ben dit sense que ningú ens ho espatlli...

mires els estels, ets a la platja i les torxes clavades a la sorra et fan sentir la nit, una brisa suau acompanya, la música, la conversa, nova gent i coses per aprendre a cada segon... passen les hores i la llum d'unes espelmes il·lumina l'habitació, mires al teu voltant i el teu cor tremola perquè no sap si podria suportar un altre cop... però la vida és això, vida.. i ens hem de sentir vius... perquè sentir és el més important... sents coses que feia temps que tenies enterrades, que havies deixat en el bagul de l'oblit... fa por treure la pols als sentiments... fa por tornar a estimar... no saps si t'hi estàs resistint, no saps què t'espera demà.. però tanques els ulls... sents l'olor de les espelmes, els sostres alts del pis et fan sentir lliure... paraules dolces, carícies, abraçades, petons... et deixes estimar ... només el temps sap la resposta a la vida... però l'hem de sentir a cada segon... encara no sé el secret de la felicitat... si en teniu la resposta... feu-m'ho saber! de moment em conformo amb gaudir dels petits moments... ja sigui amb amics, amants o amors... d vegades es confonen, d'altres es complementen i unes altres no els arribem a trobar...

per a tots els que esteu en algun d'aquests grups... potser no ho diem prou en aquest dia a dia que portem tots... aquí estic si em necessiteu, perquè sé que si us necessito només he de xiular!

no deixeu mai de sentir!

Perquè sona la música dins nostre?

2009-05-08T11:18:00.000-07:00

Un vespre, una nit...

Un sopar: un carpaccio de salmó marinat... o potser una truita de patates amb aquell pa amb oli de les garrigues i una mica d pernil..

De beure: una copa de vi blanc o una cervesa ben fresca

De postre: aquell brownie, recepta heretada i compartida d'una dolça amiga... (amb gelat de vainilla...)

I de música: sonen velles cançons i nous grups que desconeixies... d'aquí i d'allà...

De lectura: després de Murakami he caigut en la trampa d' Stieg Larsson... tot just començo...

Un lloc: penses en les aigües ben blaves de Menorca i Formentera...

Unes espelmes iluminen amb un suau taronja les parets blanques del teu voltant...

Mentre escric sonen les cançons que descobreixo de Russian Red, records a l'Alanis, pinzellades a música més propera d'amics... guitarres que se't claven endins recordant els dies de música, de concerts en la teva vida.. enyores aquells sentiments dins la sala d'assaig, els nervis d'abans del concert, al damunt de l'escenari, les jam's... enyores les mirades còmplices d'alguns amics... una nota sona, aquell so de saxo tenor se't clava al cor, la pell et tremola però pots arribar a sentir-lo sense que una llàgrima et regalimi per la cara daurada pel sol... sembla mentida com una nota, un so et pot fer sentir tant... i et porta tants records...

una bateria, una guitarra, un baix, una veu... records de música que poc a poc tornes a escoltar, cantes sempre, et fa sentir feliç, però cantes per tu... mai tornaran els temps dalt d'escenaris i bolos entre amics... aquest temps va ser i va passar... per tu ja és passat de nostàlgia tendre... desitjo q la guitarra segueixi tocant aquells acords, els solos que em deixaven envadalida... amb aquella força i la dolçor del fraseig, nota a nota... mirades amistoses dins nostre... aquell saxo segur que segueix tocant el solo que em va enamorar... aquells dits marquen el temps que ens va passar per damunt sense adornar-nos que el perdíem... que alguna cosa ens estava passant... sento una armònica de blues i penso en cançons compartides...

però malgrat tot... el somriure no se'm desdibuixa... el temps del sol del capvespre m'acompanya i ... la lluna crida que ja és la seva hora...
no pots deixar d'escoltar música,... juntament amb les paraules... fan les cançons... i la vida més plena...

s'ha de gaudir de cada minut, de cada segon, de cada estrofa de cada cançó... i de cada moment que ens ofereix el dia.. perquè cada instant és únic!

etiquetes del post? ... petits plaers de la vida?...

Llibres i Roses...

2009-04-22T10:22:00.000-07:00

... i aquí estic de nou, miro per la finestra, veig els núvols ben blaus i el sol que ja s'apaga. La primavera marca amb força els seus colors, el sol, la pluja, ... tirants i escots, sandàlies i faldilles curtes... la calor treu el cap per la cantonada de sota casa, pregunta si pot entrar, si ja hi ha un lloc per ella en aquest dia, gaudeixo del silenci de la soledat, la música sona de fons i les paraules es preparen per sortir demà al carrer rodejades de flors i de gent...

algun llibre caurà a les teves mans i encara no tens molt clar quin serà... vols remenar-los, grapejar-los, observar-los... regalar-los... en el fons i malgrat una tristesa oculta, l'olor del dia de sant jordi et somriu i et pica l'ullet... sentiments i paraules... llibres i flors... somriures i mirades... amics i amants... noves mirades d'aire renovat, gent que t'omple el cor i te'l desmanega en un moment... somnis i realitat. La literatura ho té tot... i la vida, també...

com diu una amiga.. haurien d'existir les ulleres d'optimisme per posar-te-les quan oblides veure la part bona de la vida, seria tot un èxit de ventes... i se'n podria escriure pàgines i pàgines!

Feliç dia de Sant Jordi!!

Perquè ja és primavera, oi?

2009-04-14T11:50:00.000-07:00

Sembla que serà veritat que tinc una especial relació amb les estacions de l'any... q em marquen més del que pensava o del que voldria.. però malgrat el propòsit de que el meu blog aquest any tingués més posts, de moment no ho he aconseguit,.. ja enyorava el meu post de primavera...

primavera que de moment es fa de rogar i ens recorda que l'hivern encara s'amaga darrere la cantonada per sorprendre'ns quan menys ho esperem.. la pluja, el vent, la neu, el fred.. però malgrat això, el sol brilla amb més força i les flors es deixen veure amb la seva cara més radiant! dins meu aquests batibulls del temps es tradueixen en incertesa de sentiments.. els colors es veuen més clars que la primavera passada però encara hi ha una escletxa de boira que no me'ls deixa apreciar del tot...

uns dies de vacances, la natura, converses agradables, somriures, gestos que no esperen res a canvi fan que el dia a dia segueixi endavant, fan veure que el món, malgrat que ple de desastres i d'injusticies ens depara cada dia un bri d'alegria...

perquè en el fons això és el més important de tot.. una mirada còmplice, un somriure d'aquell qui no fa gaire que coneixes, coneguts o companys que es converteixen en amics., els amics de sempre, els amics retrobats, la llum d'una espelma, el llibre d'un amic, una cançó... abraçades, salts, música, passejades i aire pur,...

potser res del que escric avui té massa sentit.. però aquella necessitat d'escriure em transporta en el temps.. notícies d'algú que va ser important per tu et trasvalsen però alhora et fan saber que encara queda una llibreta empolsada de dolces paraules compartides que et demostra que no hi ha res impossible... que com diu una cançó a força de molt de caure et tornes a aixecar i que tornaràs a sentir, a riure, a compartir,... perquè rere els núvols sempre hi ha un sol ben gran!

seguirem una vegada més... caminant!

Ja tenim aquí el Nadal!

2008-12-15T11:47:00.000-08:00

Un any més i ja tenim aquí aquestes dates taaaan... nadalenques! aixx,.. hi ha opinions per a tots els gustos, que si a mi m'agrada que si jo no el suporto... en fi, dins meu hi ha una barreja d'aquests sentiments. Sembla que perquè arriben aquests dies hem d'estar contents i gaudir amb la familia... però moltes vegades és precisament ara quan enyores persones que ja no hi són o èpoques més dolces dins el cor... La tristesa es barreja amb l'esperança i vols somriure al fred hivern.

Fa uns dies vaig estar de viatge (curtet, però intens) per la ciutat de Salzburg i els seus voltants. Aquells paissatges i aquelles paradetes del mercat d'advent et fan reviure moments de la infantesa, reviure la il·lusió de les llums, els colors, les olors, les tradicions... en definitiva cada poble té les seves però en el fons no es diferencien tant. Mentre penses en el tió observes els Krampus i veus que no són iguals però que la muntanya els uneix. Menges uns sopa dins un pa mentre recordes el brou i la carn d'olla i penses en que de ben segur el nou any farà que tots els bons desitjos es faran realitat.

Seguirem pensant en els dies pre-Nadal mentre encara no arriba i gaudirem de tot lo bo que cada dia ens ofereix!

Hem de seguir caminant...

Ja arriba la tardor... una mica de cuina

2008-09-15T12:22:00.000-07:00

Ja s'acaba l'estiu i poc a poc anem entrant a la tardor... el dia es fa més curt, a la nit t'has de tapar amb una jaqueteta i tot torna a la rutina...

Per començar us convido a una mica de cuina, una crema de carabassa.. mhhh... a mi m'encanta! i com que un dels meus propòsits del nou curs és menjar més "vegetals" doncs... no està mal!!

Primer de tot necessiteu una carabassa ben maca, aquí teniu la meva: una bonica carabassa ecològica:

i amb això i algun complement més aconseguirem una boníssima crema! aquí va la meva recepta, de ben segur que n'hi ha milers i tothom la fa de mil maneres diferents, aquí n'hi ha una:

-talleu i peleu (si voleu) la carabassa, dic peleu si voleu ja que l'altre dia la meva venedora de productes ecològics del mercat em va explicar que la pell de la carabassa es pot menjar si es vol!
- poseu en una cassola, olla, (el que us vagi millor o tingueu) una mica d'oli, els trossos de carabassa, i quan estiguin dauradets afegiu-hi una ceba tallada. Quan la ceba estigui feta jo hi poso una mica de mantega. Deixeu-ho uns minuts més.

-ara ja hi podeu afegir la llet, sisi, avui hi he posat llet ecològica també! si voleu hi podeu posar caldo, aigua, hi ha mil opcions! a mi m'agrada amb llet ja que queda més cremosa. Deixeu-ho fent xup-xup fins que veieu que la carabassa està cuita.

- ara ja ho podeu triturar, jo l'he triturat i després l'he passat pel xino, el colador, s'entén! la carabassa de vegades deixa anar uns filets que fan que la textura de crema no quedi perfecte! i ja està!! ja la tenim... una boníssima, lleugera i sana crema per aquestes nits de tardor!!

Bon Profit, espero que us agradi!!

El meme maléfico... o casi

2008-06-09T10:22:00.000-07:00

No veas el papelón que me ha pasao mi querida Mar... (eltiempodelamarmota).. ahí van mis doce respuestas:

No me importa:

- que se vaya la luz en el trabajo unas horitas...

-no dejar pasar primero en el metro a aquel que me está empujando antes de que se abran las puertas

-tirarme en el sofá aunque tenga mil cosas por hacer

-no coger el teléfono después de estar todo el día hablando por él (si es importante ya volverán a llamar o dejaran un mensaje, no?)

-que mi madre me prepare el tupper para llevarme al curro

-dejar sonar el despertador una media hora para adaptarme a la realidad

Me gusta:

-comer chocolate para compensar la tristeza (o para todo, no?)

-aprovechar cualquier rayo de sol que cae sobre mí

-ver a mis amig@s, los de verdad, en momentos alegres y en los que no lo son tanto

-leer blogs y descubrir lo inculta que puedo ser en miles de temas

-observar la sonrisa y la inocencia de un niñ@

-apreciar las pequeñas cosas y no pensar en el mañana

ufff!!!! no vegis quin stress!!! sembla fàcil però no ho és tant!!!

ahí queda!!

BIOCULTURA I TERÀPIES NATURALS

2008-05-17T05:21:00.000-07:00

Un any més ha tornat a fer-se aquesta fira a Barcelona. Jo feia uns anys que no hi anava, però l'essència segueix sent la mateixa de quan va començar. Seria tan maco poder consumir tots els productes ecològics, des del sabó pel cos, de la roba, els productes per netejar la casa... i ja no parlo dels aliments ecològics!!però no ens enganyem... aquest pais nostre no està preparat per tot això! els preus dels productes són només assumibles per una minoria, i és llavors quan has de triar... això ecològic i això haurà de ser no ecològic o menys ecològic...

Aquest món està també envoltat de les teràpies naturals, en les que cada vegada més la gent hi creu i hi confia.. jo fa un temps que he entrat en el món de l'homeopatia i les flors de bach i he de dir que són bona alternativa a la medicina tradicional.. (sempre q sigui possible,.. és clar!!)

Hi ha algunes plantes o flors que tenen propietats que molts desconeixem i que poden ser un bon complement a la nostra dieta. Avui us parlaré de "l'escaramujo" o rosa canina, també conegut com a rosa silvestre..

té molta vitamina C i serveix per a prevenir encostipats, faringitis... es pot prendre amb infusió barrejada amb "hibisco". Queda una infusió d'un color vermell intens, pot semblar fins i tot el color del vi!!

Així que ja ho sabeu potser enlloc d'un café o un te us podeu beure una infusió d'alguna floreta o planta que us ajuda a sentir-vos millor!

A un dia plujós sempre li va bé una mica de color!!

Leah!

2008-05-09T11:39:00.001-07:00

adopt your own virtual pet!

Colors de sentiments

2008-05-09T08:04:00.000-07:00

Després d'un temps sense dir res ja torno a estar aquí! sembla q la primavera s'ha torçat en hivern,... si més no, dins meu. Les flors han perdut els colors i el sol ja no brilla amb tanta intensitat, sé, però, que els moments grisos com em va dir un amic i com l'experiència m'ha demostrat, poc a poc van canviant de to fins que es converteixen en aquell taronja que tant t'agrada...

però cal temps per remuntar, cal esforç per seguir un dia a dia que ha canviat d'un dia per l'altre, cal pensar que estem preparats per seguir endavant malgrat costi.. i que encara que no ho sembli hi ha persones que encara es preocupen pels altres... i gràcies a aquesta gent, aquell gris va canviant a blau, verd, groc, vermell o taronja... De ben segur que d'aquí un temps les flors són ben lluents i el sol torna a cremar amb força.

Gràcies als que feu que el sol irradiï el meu cor.

Ja tenim aquí la primavera!

2008-03-22T08:43:00.000-07:00

Sembla que ja tenim aquí la primavera, tot i que mirant per la finestra ningú ho diria... potser fa més fred que en dies anteriors. Aquest arbre pobre ja no sap a quina època de l'any està! mig florit, li falta aigua i pensa en els dies en que tot anava millor...

Fa uns dies vam sortir al camp... els que som de ciutat ja ho diem això... vam quedar amb els amics (amb els que fa temps que no ens veiem, tot sigui dit!) i vam anar a passar un cap de setmana fora!

... tot un luxe en els temps que corren! Sol, camp, foc, brases, carn i... calçots... com no!!

malgrat a mi no m'agradin gens he de reconèixer que és un bon invent i una molt bona excusa per sortir al camp: diem allò de, que, quedem per fer una calçotada!! i apa, tots cap al camp!! Va ser un cap de setmana d'allò més reconfortant.

Tranquil, amb sol i núvols, una mica de pluja, amics i bon menjar... a veure si ho repetim aviat!

Alguns no hi ereu per motius de feina, per altres compromisos o per la distància... però el secret de la salsa de calçots està en molt bones mans!! a la Marta ja li queda de conya!! Gràcies Toni per aquest gran secret! Us vam enyorar molt!

bitxo

2008-03-03T00:05:00.001-08:00

adopt your own virtual pet!

El Call de Barcelona

2008-02-24T02:37:00.000-08:00

Si, si.. per fi podem dir que l'Ajuntament de Barcelona ha fet alguna cosa per recuperar allò que queda del Call o antic barri jueu. S'ha de dir que molta cosa no ens queda però de ben segur que si ho haguessin intentat recuperar abans tot estaria millor.

S'ha inaugurat el Centre d'Interpretació del Call o Casa de l'Alquimista, que es com es coneixia la casa en època medieval. Jo, com a co-directora i creadora d'un projecte per a l'Ajuntament per a la recuperació d'aquesta casa em sento decebuda. La nostra associació Nur, l'any 2001, rep l'encàrrec de fer aquest projecte de recuperació del Call i la creació del q nosaltres vam anomenar Centre d'Estudis Jueus. Després de tants anys de silenci, el Fòrum es va endur part del pressupost per a la recuperació de la Casa, el febrer del 2008 s'inaugura.

Decepció per la falta de continguts. Alegria per veure el centre en funcionament malgrat les mancances.

Per mi aquest centre pot ser alguna cosa més que un edifici amb quatre plafons explicatius de la història del Call de Barcelona, dels jueus que van viure a la ciutat i que l'any 1391 després dels avalots la majoria van marxar o desaparèixer. Pot ser un punt bàsic de cultura, d'història, de seminaris, de cursos, d'exposicions... hi ha mil coses relacionades amb el món jueu que poden mostrar-se. Cursos de literatura hebrea, escriptors contemporanis, cursos de llengua, conferències d'història dels jueus, exposicions... i podria ser també un centre amb un accés a la biblioteca del Centre d'Estudis Nahmànides de Girona...

podria ser moltes coses... de moment és un edifici recuperat, amb quatre làpides, quatre peces de ceràmica i sense ànima... només un cicle de conferències cada diumenge de mes... sort q almenys el que hi ha programat és interessant!

Doncs això, malgrat tot, us animo a visitar-lo,

Laila Tov?... i això què és?

2007-11-01T11:31:00.000-07:00

Laila... vol dir nit en hebreu, i laila tov! vol dir Bona Nit!... res massa profund com podeu veure. Laila és una paraula que m'encanta com sona i suposo que per això l'he triat per al meu blog... fins i tot una gata de la meva germana es diu així, jo vaig triar el nom, com que era negra!

I pensareu, perquè utilitzar paraules hebrees? per la senzilla raó que és una llengua que m'apassiona malgrat la tingui del tot oblidada. Així que suposo que de tant en tant algunes parauletes estranyes apareixeran entre les línies que escrigui.

Continuarà... de ben segur.

El primer escrit a un blog

2007-11-01T10:51:00.000-07:00

Aquí estic, escrivint en un blog, sempre havia pensat que era una mica "frikkie" això d'escriure en una web, un blog... però gràcies a la meva amiga Mar, després de llegir el seu blog (el tiempo de la marmota) que m'ha encantat! he dit, va, anem a intentar-ho, escriure'm quatre cosetes a veure com surt!

Espero que aquest sigui el primer de mooolts i moolts missatges més...