Llibres i Roses...

... i aquí estic de nou, miro per la finestra, veig els núvols ben blaus i el sol que ja s'apaga. La primavera marca amb força els seus colors, el sol, la pluja, ... tirants i escots, sandàlies i faldilles curtes... la calor treu el cap per la cantonada de sota casa, pregunta si pot entrar, si ja hi ha un lloc per ella en aquest dia, gaudeixo del silenci de la soledat, la música sona de fons i les paraules es preparen per sortir demà al carrer rodejades de flors i de gent...

algun llibre caurà a les teves mans i encara no tens molt clar quin serà... vols remenar-los, grapejar-los, observar-los... regalar-los... en el fons i malgrat una tristesa oculta, l'olor del dia de sant jordi et somriu i et pica l'ullet... sentiments i paraules... llibres i flors... somriures i mirades... amics i amants... noves mirades d'aire renovat, gent que t'omple el cor i te'l desmanega en un moment... somnis i realitat. La literatura ho té tot... i la vida, també...

com diu una amiga.. haurien d'existir les ulleres d'optimisme per posar-te-les quan oblides veure la part bona de la vida, seria tot un èxit de ventes... i se'n podria escriure pàgines i pàgines!


Feliç dia de Sant Jordi!!

Perquè ja és primavera, oi?

Sembla que serà veritat que tinc una especial relació amb les estacions de l'any... q em marquen més del que pensava o del que voldria.. però malgrat el propòsit de que el meu blog aquest any tingués més posts, de moment no ho he aconseguit,.. ja enyorava el meu post de primavera...


primavera que de moment es fa de rogar i ens recorda que l'hivern encara s'amaga darrere la cantonada per sorprendre'ns quan menys ho esperem.. la pluja, el vent, la neu, el fred.. però malgrat això, el sol brilla amb més força i les flors es deixen veure amb la seva cara més radiant! dins meu aquests batibulls del temps es tradueixen en incertesa de sentiments.. els colors es veuen més clars que la primavera passada però encara hi ha una escletxa de boira que no me'ls deixa apreciar del tot...


uns dies de vacances, la natura, converses agradables, somriures, gestos que no esperen res a canvi fan que el dia a dia segueixi endavant, fan veure que el món, malgrat que ple de desastres i d'injusticies ens depara cada dia un bri d'alegria...


perquè en el fons això és el més important de tot.. una mirada còmplice, un somriure d'aquell qui no fa gaire que coneixes, coneguts o companys que es converteixen en amics., els amics de sempre, els amics retrobats, la llum d'una espelma, el llibre d'un amic, una cançó... abraçades, salts, música, passejades i aire pur,...


potser res del que escric avui té massa sentit.. però aquella necessitat d'escriure em transporta en el temps.. notícies d'algú que va ser important per tu et trasvalsen però alhora et fan saber que encara queda una llibreta empolsada de dolces paraules compartides que et demostra que no hi ha res impossible... que com diu una cançó a força de molt de caure et tornes a aixecar i que tornaràs a sentir, a riure, a compartir,... perquè rere els núvols sempre hi ha un sol ben gran!


seguirem una vegada més... caminant!