Un sopar: un carpaccio de salmó marinat... o potser una truita de patates amb aquell pa amb oli de les garrigues i una mica d pernil..
De beure: una copa de vi blanc o una cervesa ben fresca
De postre: aquell brownie, recepta heretada i compartida d'una dolça amiga... (amb gelat de vainilla...)
I de música: sonen velles cançons i nous grups que desconeixies... d'aquí i d'allà...
De lectura: després de Murakami he caigut en la trampa d' Stieg Larsson... tot just començo...
Un lloc: penses en les aigües ben blaves de Menorca i Formentera...
Unes espelmes iluminen amb un suau taronja les parets blanques del teu voltant...
Mentre escric sonen les cançons que descobreixo de Russian Red, records a l'Alanis, pinzellades a música més propera d'amics... guitarres que se't claven endins recordant els dies de música, de concerts en la teva vida.. enyores aquells sentiments dins la sala d'assaig, els nervis d'abans del concert, al damunt de l'escenari, les jam's... enyores les mirades còmplices d'alguns amics... una nota sona, aquell so de saxo tenor se't clava al cor, la pell et tremola però pots arribar a sentir-lo sense que una llàgrima et regalimi per la cara daurada pel sol... sembla mentida com una nota, un so et pot fer sentir tant... i et porta tants records...
una bateria, una guitarra, un baix, una veu... records de música que poc a poc tornes a escoltar, cantes sempre, et fa sentir feliç, però cantes per tu... mai tornaran els temps dalt d'escenaris i bolos entre amics... aquest temps va ser i va passar... per tu ja és passat de nostàlgia tendre... desitjo q la guitarra segueixi tocant aquells acords, els solos que em deixaven envadalida... amb aquella força i la dolçor del fraseig, nota a nota... mirades amistoses dins nostre... aquell saxo segur que segueix tocant el solo que em va enamorar... aquells dits marquen el temps que ens va passar per damunt sense adornar-nos que el perdíem... que alguna cosa ens estava passant... sento una armònica de blues i penso en cançons compartides...
però malgrat tot... el somriure no se'm desdibuixa... el temps del sol del capvespre m'acompanya i ... la lluna crida que ja és la seva hora...
no pots deixar d'escoltar música,... juntament amb les paraules... fan les cançons... i la vida més plena...
s'ha de gaudir de cada minut, de cada segon, de cada estrofa de cada cançó... i de cada moment que ens ofereix el dia.. perquè cada instant és únic!
etiquetes del post? ... petits plaers de la vida?...
