divendres, 30 de setembre del 2011

amics, literatura, cine, música, pensaments i emocions...

... I ja el tenim aquí, l'Octubre, està a punt d'entrar amb força, amb contundència, marcant que la Tardor ja és aquí, però encara amb màniga curta, sandàlies i tan sols una jaqueta per si de cas...

com sempre, no sé quin és el motiu que em porta a escriure en diferents estacions, sempre les emocions i el temps es relacionen sense motiu...

porto dies pensant en alguns amics, alguns nous, altres de sempre, als que enyoro... pots enyorar algú perquè està lluny físicament i no pots abraçar-lo, però de vegades amb aquests hi parles sovint... penso però en aquells amics que són a prop però que sense saber-ne el motiu te n'allunyes... o potser ells s'allunyen de tu... sigui de la manera que sigui, no m'agrada allunyar-me d'aquells que em fan sentir bé, d'aquells que m'estimo, d'aquells que em preocupen, d'aquells que crec que podria arribar a estimar...

una tarda, un vespre, una nit de lectura, de llibres diferents, d'històries increïbles, surrealistes, autors apassionants... i de lectures banals, amb simplement emocions que es transmeten línea a línea i paraula a paraula... un somriure a l'acabar la frase o una llàgrima a final de capítol...
tardes i vespres de cinema en bona companyia... acaba la pel·lícula i tens un somriure dibuixat als llavis, per aquella música, aquella fotografia increïble, aquella època a la que et transporta, art, literatura, música... i sempre hi ha una conclusió, mai estem contents amb allò que tenim...

però es que malgrat tot lo bo, que és molt, t'enyoro...

m'hauria agradat poder-te conèixer més, però ens hem allunyat, i no vull! vull tenir-te a prop!

i es que com diu una gran i dolça amiga, el Setembre no ha estat el meu mes favorit! tot i que hi hagut moments meravellosos i plens de màgia ... Octubre, segur que tu seràs millor!

dissabte, 5 de març del 2011

... ben fet! ... alegria i felicitat !!

Avui m'he tret un gran pes de sobre. De vegades ens marquem algun objectiu a la vida quan no tenim molt clar cap a on hem de seguir, i ens el marquem pensant que sí, que arribarem a assolir-ho, i avui em sento contenta. Ho he fet, l'he assolit i em sento orgullosa i satisfeta. Sembla estrany parlar en aquests termes d'un mateix, però crec que feia molt de temps que no em deia a mi mateixa, ben fet, molt ben fet!!

... i després dels nervis la migranya et visita però no aconseguirà apoderar-se del meu dia... avui no et deixaré, és el meu dia, la meva il·lusió... comparteixo amb molts l'alegria del moment... un sopar, uns riures, una copa... converses, emocions, amics...

i amb un mig somriure penso en tu... m'encantaria tenir-te aquí al costat, i fer-te un petó... i explicar-te com ha anat, com molta gent m'ha enviat la seva calor, com un petit amulet que tu em vas regalar era a la meva bossa...

els petits moments són molt grans i estic molt feliç de tenir tantíssima gent al costat que m'estima... sigui de la manera que sigui...

deixeu que el sol que s'acosta cada dia més a la primavera vagi entrant per la finestra i poc a poc dins del vostre cor!

sigueu feliços! :D

diumenge, 13 de febrer del 2011

... un raig de sol entra per la finestra!

Ja feia dies que pensava en escriure alguna cosa de les que em passen pel cap i pel cor però com sempre aquest ritme de vida fa que pensem coses que volem fer però que moltes vegades quedin en això, pensaments.
En una tarda de diumenge, després d'una mica d'esport i d'un dinar amb diferents plats del meu gust, aquí em trobo, davant del teclat, de la finestra, exprimint aquests rajos de sol i amb un te a les meves mans.
Intento sentir i viure cada dia intensament. En aquestes últimes setmanes moltes estones de màgia al meu voltant. Música nova, música coneguda, cançons dolces, amics i familia que em fan sentir que la vida sovint és agradable.

Una carícia et transporta a aquella ciutat de les teulades amb dipòsits d'aigua, plaques solars i gent diversa. El temps s'ha parat? nosaltres som els mateixos? Sembla ser que no. Un concert inesperat amb aquelles notes que t'arriben al cor et fa somriure pel que has deixat enrere i sobretot pel que et queda per endavant.
Et diria no t'allunyis, ara no, revivim una abraçada, aquell petó tremolós... fa uns anys vaig sentir que et perdia per sempre, i mai et vaig perdre del tot. Què difícil sentir i viure i estimar...
Miro per la finestra, hi veig aquell arbre que mou les seves fulles pel vent que se l'emporta, aquest sol d'hivern que no volem que s'amagui, un llibre nou esperant a ser explorat, la somnolència aquesta de mitja tarda que t'ennuvola els pensaments...
Silencis, converses, mirades compartides, música,... paraules dolces, paraules inoportunes, paraules mai dites... i paraules que cal dir... no marxis, ara no...

I el sol segueix brillant quan l'hivern el deixa...

diumenge, 14 de novembre del 2010

el sol ja comença a amagar-se!

Fa dies que penso que vull escriure alguna cosa però amb això de les vides ràpides que portem tots mai trobo el moment per fer-ho o quan trobo el moment em falten les ganes... així que ara, aprofitant aquest rajos tímids de sol de tardor que entren per la finestra vull escriure quatre ratlles...

aquests últims dies m'he retrobat amb amics d'aquells que és igual que no els vegis en 10 anys, sembla que t'haguéssis vist ahir i només volen saber si estàs bé, si ets feliç, si en definitiva, en aquests anys que han passat seguim sent els mateixos d'aquelles converses al pati de lletres o hem evolucionat d'alguna manera... els miro, els observo, cadascun de nosaltres ha fet la seva vida, uns amb més sort que d'altres, uns amb familia, d'altres sense... però entre les parets d'aquell bar que tantes hores ens ha vist passar tots som els que erem... ens agrada riure, escoltar, parlar, llegir, escriure, viure i compartir... som en definitiva gent del nostre temps que admira l'èxit d'un bon amic en la creació del seu últim llibre o la d'aquella amiga amb una familia dolça...

tots tenim la nostra vida amb menys glamour, els moments durs, les decisions difícils, i més en aquests dies que corren però les llàgrimes estaran sempre acompanyades d'un somriure agredolç, de les paraules d'aquell amic dient que som importants, cadascun de nosaltres, tinguem el que ens havíem proposat en temps d'aules de facultat o no, mentre ens tinguem uns als altres som... i el més important, podem ser feliços de tenir gent que ens estima sense demanar res a canvi...

doncs sí, aquest post el dedico als amics que en aquest moment no passen per un bon moment, per la pèrdua d'un somni, per la pèrdua d'una mare, per la pèrdua del que fins ara era la seva vida sense trontollar, per la pèrdua del que creien era la felicitat...

un somriure ben dolç, una abraçada i petons envoltats d'incertesa... només hem de xiular perquè un de nosaltres ho senti!

diumenge, 18 de juliol del 2010

en un segon tot pot canviar


... desitjaves que arribés aquesta setmana, volies iniciar les vacances, compartir-les, gaudir-les i ser feliç... en un segon tot s'enfonsa, et falta l'aire i els ulls s'humitegen en pensar-hi... de ben segur que vindràn dies on veuràs el sol brillar amb força, ara tan sols el teu cor està apagat... gaudiu de cada dia, de cada segon... bones vacances als que les feu!

diumenge, 14 de març del 2010

sort del sol malgrat el cansament...

Avui ha sortit el sol... i quines ganes que tenia de sentir la seva calor, la seva llum... la neu dels últims dies ens va trasbalsar i el fred es calava dins meu...

serà que la primavera s'acosta i el temps torna a la seva realitat. Cansament de cap de setmana sense poder descansar i esperança que no falta massa per uns dies de vacances... necessito parar, seure, pensar, llegir, sentir, mirar, gaudir... necessito un break de tot i estar serena i tranquila...

tanco els ulls i imagino llocs on anar, intento ser el més feliç que puc cada dia...


Ja falta menys per uns dies de festa...

divendres, 8 de gener del 2010

Tan sols una aprenent de fornera...

Amb aquest fred a mi no em ve de gust res més que quedar-me a casa, amb la meva gateta, la calefacció, i la manteta al sofà mentre reposo el cos i el cap. I cuinar, dóna caliu a la llar.

Després d'aquests Nadals començo una nova etapa que és la de fer pà... sí..sí... aquests Reis Màgics d'Orient m'han portat una panificadora. Penso treure-li tot el partit i s'ha de dir que he començat a fer les proves. No és tasca fàcil d'inici ja que les explicacions de les instruccions no serveixen massa... aquest món d'internet però sempre dóna solucions i per tant vaig fer el meu primer pà, i el vull compartir amb tots vosaltres.

Pà tipus francès:

Ingredients:

375 ml. d'aigua
1 culleradeta de sucre
1 cullerada d'oli d'oliva
1 culleradeta de sal
600 g. de farina de força
7 g. de llevat sec de forner ó 20 g de llevat fresc

Preparació:

Posar tots els ingredients a la cubeta de la panificadora en el mateix ordre establert abans.
Programa ràpid ( sobre 2:10 h).
Treure de la cubeta només acabar i deixar mínim una hora abans de tallar el pà.

I no tenia mala pinta i no estava gens dolent per ser la primera vegada que ho intentava! Però es pot millorar!!

Ara bé, després de provar-ho la pròxima vegada faré alguna adaptació a la recepta. S'ha de dir que no vaig utilitzar farina de força sinó normal i llevat fresc enlloc del sec. Al proper pà que fagi però hi posaré una mica més de sal (ja que estava un pèl "soso") i el dauraré una mica més. El que encara em falta aprendre és a desmotllar-lo sense que es desmonti massa. Potser la solució és treure les pales d'amasar abans que comenci la cocció i deixar-lo refredar una mica abans de desmotllar. En fi, aquesta nova aventura tot just comença! Espero preparar mil pans més, massa de pizza, pastissos... crec que el pròxim objectiu és un pà de llet amb xocolata. Si ho faig ja us mantindré informats/des.

Ja sabeu, accepto suggeriments, receptes... sóc tan sols una aprenent amb ganes d'èxit!!