Sembla que ja tenim aquí la primavera, tot i que mirant per la finestra ningú ho diria... potser fa més fred que en dies anteriors. Aquest arbre pobre ja no sap a quina època de l'any està! mig florit, li falta aigua i pensa en els dies en que tot anava millor...
Fa uns dies vam sortir al camp... els que som de ciutat ja ho diem això... vam quedar amb els amics (amb els que fa temps que no ens veiem, tot sigui dit!) i vam anar a passar un cap de setmana fora!
... tot un luxe en els temps que corren! Sol, camp, foc, brases, carn i... calçots... com no!! malgrat a mi no m'agradin gens he de reconèixer que és un bon invent i una molt bona excusa per sortir al camp: diem allò de, que, quedem per fer una calçotada!! i apa, tots cap al camp!! Va ser un cap de setmana d'allò més reconfortant.
Tranquil, amb sol i núvols, una mica de pluja, amics i bon menjar... a veure si ho repetim aviat!
Alguns no hi ereu per motius de feina, per altres compromisos o per la distància... però el secret de la salsa de calçots està en molt bones mans!! a la Marta ja li queda de conya!! Gràcies Toni per aquest gran secret! Us vam enyorar molt!
2 comentaris:
Jo, quina enveja... poder tornar a ser de can Fanga i anar al camp amb els col·legues, a fer el gos i posar-se com a cheetos!!!!
¡Mil petons primaverals!
doncs si guapi... va estar bé... llàstima q tot passa suuuper ràpid, demà de nou a la feina... una peneta... mil petons de xocolata!!
Publica un comentari a l'entrada