Després d'un temps sense dir res ja torno a estar aquí! sembla q la primavera s'ha torçat en hivern,... si més no, dins meu. Les flors han perdut els colors i el sol ja no brilla amb tanta intensitat, sé, però, que els moments grisos com em va dir un amic i com l'experiència m'ha demostrat, poc a poc van canviant de to fins que es converteixen en aquell taronja que tant t'agrada...
però cal temps per remuntar, cal esforç per seguir un dia a dia que ha canviat d'un dia per l'altre, cal pensar que estem preparats per seguir endavant malgrat costi.. i que encara que no ho sembli hi ha persones que encara es preocupen pels altres... i gràcies a aquesta gent, aquell gris va canviant a blau, verd, groc, vermell o taronja... De ben segur que d'aquí un temps les flors són ben lluents i el sol torna a cremar amb força.
Gràcies als que feu que el sol irradiï el meu cor.
2 comentaris:
Fins i tot els hiverns més xungos deixen pas a la primavera.
Mil petons, carinyo.
De ben segur q si, però ha de passar una mica de temps! gràcies, ja saps q t'estimo molto!!!
Publica un comentari a l'entrada