... doncs si, fa massa temps que no passava per aquí, suposo que quan no escrius és perquè tampoc no tens massa coses a dir, o per aquesta pressa que en aquesta societat sempre ens acompanya...
sembla que els canvis d'estació em forcen a venir a veure què passa... i ja som a l'estiu... malgrat avui no ho sembli massa... pluja, vent, llamps i trons... una tempesta d'estiu, sens dubte...
la ciutat comença a buidar-se i hi ha estones de tot... encara gresca i xerinola però també moments de soledat... no et queixes, simplement ho observes...
amics que van fent la seva vida i que et dónen grans notícies... la vida passa i sembla que sigui ahir que sortíem de les nostres classes, anàvem a fer unes birres al bar mentre somíavem un futur...
els núvols et fan pensar, aquesta brisa s'emporta sentiments que no vols sentir i veus amb esperança que potser ja és hora d'oblidar i simplement gaudir del que t'acompanya...
il·lusió per un viatge de somni que pots portar a la realitat gràcies als qui han confiat en tu, i mires la sort que tens i gaudiràs com mai d'aquesta oportunitat... de mentres, a la ciutat els dies van passant, enyores alguns amics que estan lluny, alguns en distància, altres en sentiment... però somrius, per allò assolit, per la bona gent que t'acompanya i per ser feliç en les petites coses...
música que tens sempre al costat, no podries viure sense ella, lletres com la vida mateixa, sons que se't claven a l'ànima, instruments dolços i gent amb qui compartir-ho...
en definitiva, que la vida avança i nosaltres hem de ser capaços de seguir-li el ritme, perquè no arribi un dia i ens agafi a contrapeu i mirem enrere i diguem... òsti, si sembla que ens hem fet grans...
sincerament, jo crec que seguim sent joves, sobretot d'ànima, i ens queda molt per viure, per descobrir, per compartir, ... no ho desaprofitem pensant en allò que hauria pogut ser!
Carpe díem!
somric i penso i canto... m'alegro de tornar a ser aquí... ja us enyorava...
