dilluns, 15 de setembre del 2008

Ja arriba la tardor... una mica de cuina

Ja s'acaba l'estiu i poc a poc anem entrant a la tardor... el dia es fa més curt, a la nit t'has de tapar amb una jaqueteta i tot torna a la rutina...

Per començar us convido a una mica de cuina, una crema de carabassa.. mhhh... a mi m'encanta! i com que un dels meus propòsits del nou curs és menjar més "vegetals" doncs... no està mal!!

Primer de tot necessiteu una carabassa ben maca, aquí teniu la meva: una bonica carabassa ecològica:

i amb això i algun complement més aconseguirem una boníssima crema! aquí va la meva recepta, de ben segur que n'hi ha milers i tothom la fa de mil maneres diferents, aquí n'hi ha una:

-talleu i peleu (si voleu) la carabassa, dic peleu si voleu ja que l'altre dia la meva venedora de productes ecològics del mercat em va explicar que la pell de la carabassa es pot menjar si es vol!
- poseu en una cassola, olla, (el que us vagi millor o tingueu) una mica d'oli, els trossos de carabassa, i quan estiguin dauradets afegiu-hi una ceba tallada. Quan la ceba estigui feta jo hi poso una mica de mantega. Deixeu-ho uns minuts més.


-ara ja hi podeu afegir la llet, sisi, avui hi he posat llet ecològica també! si voleu hi podeu posar caldo, aigua, hi ha mil opcions! a mi m'agrada amb llet ja que queda més cremosa. Deixeu-ho fent xup-xup fins que veieu que la carabassa està cuita.


- ara ja ho podeu triturar, jo l'he triturat i després l'he passat pel xino, el colador, s'entén! la carabassa de vegades deixa anar uns filets que fan que la textura de crema no quedi perfecte! i ja està!! ja la tenim... una boníssima, lleugera i sana crema per aquestes nits de tardor!!

Bon Profit, espero que us agradi!!

dilluns, 9 de juny del 2008

El meme maléfico... o casi

No veas el papelón que me ha pasao mi querida Mar... (eltiempodelamarmota).. ahí van mis doce respuestas:

No me importa:
- que se vaya la luz en el trabajo unas horitas...
-no dejar pasar primero en el metro a aquel que me está empujando antes de que se abran las puertas
-tirarme en el sofá aunque tenga mil cosas por hacer
-no coger el teléfono después de estar todo el día hablando por él (si es importante ya volverán a llamar o dejaran un mensaje, no?)
-que mi madre me prepare el tupper para llevarme al curro
-dejar sonar el despertador una media hora para adaptarme a la realidad

Me gusta:
-comer chocolate para compensar la tristeza (o para todo, no?)
-aprovechar cualquier rayo de sol que cae sobre mí
-ver a mis amig@s, los de verdad, en momentos alegres y en los que no lo son tanto
-leer blogs y descubrir lo inculta que puedo ser en miles de temas
-observar la sonrisa y la inocencia de un niñ@
-apreciar las pequeñas cosas y no pensar en el mañana

ufff!!!! no vegis quin stress!!! sembla fàcil però no ho és tant!!!

ahí queda!!

dissabte, 17 de maig del 2008

BIOCULTURA I TERÀPIES NATURALS



Un any més ha tornat a fer-se aquesta fira a Barcelona. Jo feia uns anys que no hi anava, però l'essència segueix sent la mateixa de quan va començar. Seria tan maco poder consumir tots els productes ecològics, des del sabó pel cos, de la roba, els productes per netejar la casa... i ja no parlo dels aliments ecològics!!però no ens enganyem... aquest pais nostre no està preparat per tot això! els preus dels productes són només assumibles per una minoria, i és llavors quan has de triar... això ecològic i això haurà de ser no ecològic o menys ecològic...

Aquest món està també envoltat de les teràpies naturals, en les que cada vegada més la gent hi creu i hi confia.. jo fa un temps que he entrat en el món de l'homeopatia i les flors de bach i he de dir que són bona alternativa a la medicina tradicional.. (sempre q sigui possible,.. és clar!!)

Hi ha algunes plantes o flors que tenen propietats que molts desconeixem i que poden ser un bon complement a la nostra dieta. Avui us parlaré de "l'escaramujo" o rosa canina, també conegut com a rosa silvestre.. 

té molta vitamina C i serveix per a prevenir encostipats, faringitis... es pot prendre amb infusió barrejada amb "hibisco". Queda una infusió d'un color vermell intens, pot semblar fins i tot el color del vi!!

Així que ja ho sabeu potser enlloc d'un café o un te us podeu beure una infusió d'alguna floreta o planta que us ajuda a sentir-vos millor!

A un dia plujós sempre li va bé una mica de color!!

divendres, 9 de maig del 2008

Leah!

Colors de sentiments


Després d'un temps sense dir res ja torno a estar aquí! sembla q la primavera s'ha torçat en hivern,... si més no, dins meu. Les flors han perdut els colors i el sol ja no brilla amb tanta intensitat, sé, però, que els moments grisos com em va dir un amic i com l'experiència m'ha demostrat, poc a poc van canviant de to fins que es converteixen en aquell taronja que tant t'agrada...

però cal temps per remuntar, cal esforç per seguir un dia a dia que ha canviat d'un dia per l'altre, cal pensar que estem preparats per seguir endavant malgrat costi.. i que encara que no ho sembli hi ha persones que encara es preocupen pels altres... i gràcies a aquesta gent, aquell gris va canviant a blau, verd, groc, vermell o taronja... De ben segur que d'aquí un temps les flors són ben lluents i el sol torna a cremar amb força. 

Gràcies als que feu que el sol irradiï el meu cor.

dissabte, 22 de març del 2008

Ja tenim aquí la primavera!

Sembla que ja tenim aquí la primavera, tot i que mirant per la finestra ningú ho diria... potser fa més fred que en dies anteriors. Aquest arbre pobre ja no sap a quina època de l'any està! mig florit, li falta aigua i pensa en els dies en que tot anava millor...

Fa uns dies vam sortir al camp... els que som de ciutat ja ho diem això... vam quedar amb els amics (amb els que fa temps que no ens veiem, tot sigui dit!) i vam anar a passar un cap de setmana fora!
... tot un luxe en els temps que corren! Sol, camp, foc, brases, carn i... calçots... com no!! 
malgrat a mi no m'agradin gens he de reconèixer que és un bon invent i una molt bona excusa per sortir al camp: diem allò de, que, quedem per fer una calçotada!! i apa, tots cap al camp!! Va ser un cap de setmana d'allò més reconfortant. 

Tranquil, amb sol i núvols, una mica de pluja, amics i bon menjar... a veure si ho repetim aviat!

Alguns no hi ereu per motius de feina, per altres compromisos o per la distància... però el secret de la salsa de calçots està en molt bones mans!! a la Marta ja li queda de conya!! Gràcies Toni per aquest gran secret! Us vam enyorar molt!

dilluns, 3 de març del 2008