Ja tenim aquí el Nadal!

Un any més i ja tenim aquí aquestes dates taaaan... nadalenques! aixx,.. hi ha opinions per a tots els gustos, que si a mi m'agrada que si jo no el suporto... en fi, dins meu hi ha una barreja d'aquests sentiments. Sembla que perquè arriben aquests dies hem d'estar contents i gaudir amb la familia... però moltes vegades és precisament ara quan enyores persones que ja no hi són o èpoques més dolces dins el cor... La tristesa es barreja amb l'esperança i vols somriure al fred hivern.


Fa uns dies vaig estar de viatge (curtet, però intens) per la ciutat de Salzburg i els seus voltants. Aquells paissatges i aquelles paradetes del mercat d'advent et fan reviure moments de la infantesa, reviure la il·lusió de les llums, els colors, les olors, les tradicions... en definitiva cada poble té les seves però en el fons no es diferencien tant. Mentre penses en el tió observes els Krampus i veus que no són iguals però que la muntanya els uneix. Menges uns sopa dins un pa mentre recordes el brou i la carn d'olla i penses en que de ben segur el nou any farà que tots els bons desitjos es faran realitat.

Seguirem pensant en els dies pre-Nadal mentre encara no arriba i gaudirem de tot lo bo que cada dia ens ofereix!


Hem de seguir caminant...

Ja arriba la tardor... una mica de cuina

Ja s'acaba l'estiu i poc a poc anem entrant a la tardor... el dia es fa més curt, a la nit t'has de tapar amb una jaqueteta i tot torna a la rutina...

Per començar us convido a una mica de cuina, una crema de carabassa.. mhhh... a mi m'encanta! i com que un dels meus propòsits del nou curs és menjar més "vegetals" doncs... no està mal!!

Primer de tot necessiteu una carabassa ben maca, aquí teniu la meva: una bonica carabassa ecològica:

i amb això i algun complement més aconseguirem una boníssima crema! aquí va la meva recepta, de ben segur que n'hi ha milers i tothom la fa de mil maneres diferents, aquí n'hi ha una:

-talleu i peleu (si voleu) la carabassa, dic peleu si voleu ja que l'altre dia la meva venedora de productes ecològics del mercat em va explicar que la pell de la carabassa es pot menjar si es vol!
- poseu en una cassola, olla, (el que us vagi millor o tingueu) una mica d'oli, els trossos de carabassa, i quan estiguin dauradets afegiu-hi una ceba tallada. Quan la ceba estigui feta jo hi poso una mica de mantega. Deixeu-ho uns minuts més.


-ara ja hi podeu afegir la llet, sisi, avui hi he posat llet ecològica també! si voleu hi podeu posar caldo, aigua, hi ha mil opcions! a mi m'agrada amb llet ja que queda més cremosa. Deixeu-ho fent xup-xup fins que veieu que la carabassa està cuita.


- ara ja ho podeu triturar, jo l'he triturat i després l'he passat pel xino, el colador, s'entén! la carabassa de vegades deixa anar uns filets que fan que la textura de crema no quedi perfecte! i ja està!! ja la tenim... una boníssima, lleugera i sana crema per aquestes nits de tardor!!

Bon Profit, espero que us agradi!!

El meme maléfico... o casi

No veas el papelón que me ha pasao mi querida Mar... (eltiempodelamarmota).. ahí van mis doce respuestas:

No me importa:

- que se vaya la luz en el trabajo unas horitas...

-no dejar pasar primero en el metro a aquel que me está empujando antes de que se abran las puertas

-tirarme en el sofá aunque tenga mil cosas por hacer

-no coger el teléfono después de estar todo el día hablando por él (si es importante ya volverán a llamar o dejaran un mensaje, no?)

-que mi madre me prepare el tupper para llevarme al curro

-dejar sonar el despertador una media hora para adaptarme a la realidad

Me gusta:

-comer chocolate para compensar la tristeza (o para todo, no?)

-aprovechar cualquier rayo de sol que cae sobre mí

-ver a mis amig@s, los de verdad, en momentos alegres y en los que no lo son tanto

-leer blogs y descubrir lo inculta que puedo ser en miles de temas

-observar la sonrisa y la inocencia de un niñ@

-apreciar las pequeñas cosas y no pensar en el mañana

ufff!!!! no vegis quin stress!!! sembla fàcil però no ho és tant!!!

ahí queda!!

BIOCULTURA I TERÀPIES NATURALS

Un any més ha tornat a fer-se aquesta fira a Barcelona. Jo feia uns anys que no hi anava, però l'essència segueix sent la mateixa de quan va començar. Seria tan maco poder consumir tots els productes ecològics, des del sabó pel cos, de la roba, els productes per netejar la casa... i ja no parlo dels aliments ecològics!!però no ens enganyem... aquest pais nostre no està preparat per tot això! els preus dels productes són només assumibles per una minoria, i és llavors quan has de triar... això ecològic i això haurà de ser no ecològic o menys ecològic...

Aquest món està també envoltat de les teràpies naturals, en les que cada vegada més la gent hi creu i hi confia.. jo fa un temps que he entrat en el món de l'homeopatia i les flors de bach i he de dir que són bona alternativa a la medicina tradicional.. (sempre q sigui possible,.. és clar!!)

Hi ha algunes plantes o flors que tenen propietats que molts desconeixem i que poden ser un bon complement a la nostra dieta. Avui us parlaré de "l'escaramujo" o rosa canina, també conegut com a rosa silvestre.. 

té molta vitamina C i serveix per a prevenir encostipats, faringitis... es pot prendre amb infusió barrejada amb "hibisco". Queda una infusió d'un color vermell intens, pot semblar fins i tot el color del vi!!

Així que ja ho sabeu potser enlloc d'un café o un te us podeu beure una infusió d'alguna floreta o planta que us ajuda a sentir-vos millor!

A un dia plujós sempre li va bé una mica de color!!

Leah!

adopt your own virtual pet!

Colors de sentiments

Després d'un temps sense dir res ja torno a estar aquí! sembla q la primavera s'ha torçat en hivern,... si més no, dins meu. Les flors han perdut els colors i el sol ja no brilla amb tanta intensitat, sé, però, que els moments grisos com em va dir un amic i com l'experiència m'ha demostrat, poc a poc van canviant de to fins que es converteixen en aquell taronja que tant t'agrada...

però cal temps per remuntar, cal esforç per seguir un dia a dia que ha canviat d'un dia per l'altre, cal pensar que estem preparats per seguir endavant malgrat costi.. i que encara que no ho sembli hi ha persones que encara es preocupen pels altres... i gràcies a aquesta gent, aquell gris va canviant a blau, verd, groc, vermell o taronja... De ben segur que d'aquí un temps les flors són ben lluents i el sol torna a cremar amb força. 

Gràcies als que feu que el sol irradiï el meu cor.

Ja tenim aquí la primavera!

Sembla que ja tenim aquí la primavera, tot i que mirant per la finestra ningú ho diria... potser fa més fred que en dies anteriors. Aquest arbre pobre ja no sap a quina època de l'any està! mig florit, li falta aigua i pensa en els dies en que tot anava millor...

Fa uns dies vam sortir al camp... els que som de ciutat ja ho diem això... vam quedar amb els amics (amb els que fa temps que no ens veiem, tot sigui dit!) i vam anar a passar un cap de setmana fora!

... tot un luxe en els temps que corren! Sol, camp, foc, brases, carn i... calçots... com no!! 

malgrat a mi no m'agradin gens he de reconèixer que és un bon invent i una molt bona excusa per sortir al camp: diem allò de, que, quedem per fer una calçotada!! i apa, tots cap al camp!! Va ser un cap de setmana d'allò més reconfortant. 

Tranquil, amb sol i núvols, una mica de pluja, amics i bon menjar... a veure si ho repetim aviat!

Alguns no hi ereu per motius de feina, per altres compromisos o per la distància... però el secret de la salsa de calçots està en molt bones mans!! a la Marta ja li queda de conya!! Gràcies Toni per aquest gran secret! Us vam enyorar molt!

bitxo

adopt your own virtual pet!

El Call de Barcelona

Si, si.. per fi podem dir que l'Ajuntament de Barcelona ha fet alguna cosa per recuperar allò que queda del Call o antic barri jueu. S'ha de dir que molta cosa no ens queda però de ben segur que si ho haguessin intentat recuperar abans tot estaria millor.



S'ha inaugurat el Centre d'Interpretació del Call o Casa de l'Alquimista, que es com es coneixia la casa en època medieval. Jo, com a co-directora i creadora d'un projecte per a l'Ajuntament per a la recuperació d'aquesta casa em sento decebuda. La nostra associació Nur, l'any 2001, rep l'encàrrec de fer aquest projecte de recuperació del Call i la creació del q nosaltres vam anomenar Centre d'Estudis Jueus. Després de tants anys de silenci, el Fòrum es va endur part del pressupost per a la recuperació de la Casa, el febrer del 2008 s'inaugura.



Decepció per la falta de continguts. Alegria per veure el centre en funcionament malgrat les mancances.



Per mi aquest centre pot ser alguna cosa més que un edifici amb quatre plafons explicatius de la història del Call de Barcelona, dels jueus que van viure a la ciutat i que l'any 1391 després dels avalots la majoria van marxar o desaparèixer. Pot ser un punt bàsic de cultura, d'història, de seminaris, de cursos, d'exposicions... hi ha mil coses relacionades amb el món jueu que poden mostrar-se. Cursos de literatura hebrea, escriptors contemporanis, cursos de llengua, conferències d'història dels jueus, exposicions... i podria ser també un centre amb un accés a la biblioteca del Centre d'Estudis Nahmànides de Girona...



podria ser moltes coses... de moment és un edifici recuperat, amb quatre làpides, quatre peces de ceràmica i sense ànima... només un cicle de conferències cada diumenge de mes... sort q almenys el que hi ha programat és interessant!



Doncs això, malgrat tot, us animo a visitar-lo,